Força aèria: Estructura organitzativa

Autora: John Stephens
Data De La Creació: 21 Gener 2021
Data D’Actualització: 19 Ser Possible 2024
Anonim
Força aèria: Estructura organitzativa - Carrera
Força aèria: Estructura organitzativa - Carrera

Content

Els civils poden preguntar-se per alguna de la terminologia i l'estructura organitzativa de la Força Aèria dels Estats Units. Els elements de comandament poden canviar una mica segons el tipus d’unitat, però hi ha elements bàsics que es mantenen constants en tota aquesta branca de l’exèrcit.

Aeroports i Seccions

Els individus poden inscriure's com a home aeri, un membre individual de la Força Aèria. Dos o més avions poden formar una secció. Generalment, la secció és el lloc (secció de deures) on treballa la persona. La secció administrativa o la secció de suport a la vida seria un exemple, tot i que no és absolutament necessari disposar d’una secció. Per exemple, molts membres de les forces de seguretat i les forces de seguretat ("policia" de la Força Aèria) no tenen cap secció. En canvi, pertanyen (com a grup) a un vol. A l’entrenament bàsic de la força aèria, s’anomena element. Cada vol d'entrenament bàsic es divideix en quatre elements, cadascun amb un líder assignat.


Vols

Dos o més avions poden formar un vol. Dues o més seccions també poden formar un vol. Depèn de com s’organitzi l’esquadra i hi ha tres tipus de vols:

  • Numerats els vols incorporen petits elements de missió en una unitat organitzada. La formació bàsica compta amb vols numerats, per exemple, on us podríeu assignar al vol 421.
  • Alfa els vols són components d’una esquadra i consisteixen en elements amb missions idèntiques. Els vols A, B i C, d’un esquadró de les Forces de Seguretat, serien un exemple o A, B, C d’un Esquadró de caça F-16.
  • Funcional els vols consisteixen en elements amb missions específiques. El vol de personal militar (MPF) i el vol d’accions socials són dos exemples de vols funcionals.

Esquadrons i grups

Dos o més vols formen un esquadró. L’esquadró és el nivell més baix de comandament amb un element de capçalera (per exemple, un comandant d’esquadra o un primer sergent d’esquadra). A la força aèria, un comandant d'esquadra es troba generalment al rang de tinent coronel (O-5), tot i que els mossos d'esquadra poden ser comandats per majors, capitans i, fins i tot, fins a tinents.


Els esquadrons se solen identificar tant numèricament com per funció. Un exemple seria el 49è Esquadró de les Forces de Seguretat o el 501è Esquadró de Manteniment.

Dos o més esquadrons formen un grup. A la força aèria, els grups solen basar-se en l'assignació d'esquadrons amb funcions similars. Per exemple, l'esquadró de subministrament, el transport i el manteniment d'aeronaus seran assignats al grup logístic. Les esquadres voladores serien assignades al grup d'operacions. L’Esquadró dental i l’esquadró mèdic s’assignarien al Grup Mèdic, etc.

Normalment, els grups prenen el nombre de l'ala a la qual estan assignats. El 49è grup de logística, per exemple, està assignat a la 49a Fighter Wing, a Holloman AFB a Nou Mèxic. El comandant del grup sol ser un coronel (O-6).

Ales

Dos o més grups de la Força Aèria formen una ala. Només hi ha una ala a la base de la Força Aèria i, sovint, el comandant de l'ala es considera que és el "comandant d'instal·lació". Hi ha dos tipus d’ales:


  • Ales compostes operar més d’un tipus d’avions. Les ales compostes individuals poden tenir diferents missions.
  • Ales objectives agilitzar i consolidar les responsabilitats i aclarir les línies de comandament. Poden tenir missions operacionals, com ara combat aeri, entrenament en vol o pas aeri, i poden proporcionar suport a un MAJCOM o a una unitat separada geogràficament (GSU). Les ales també poden tenir una missió especialitzada (per exemple, una “ala d’intel·ligència”).

Sigui quina sigui la missió de l’ala, cada ala s’ajusta al concepte global de “una base, una ala, un cap”. Els comandants de l'ala tenen la majoria de vegades el rang d'O-7 (general de brigada).

Força aèria numerada

Normalment s’assigna una força aèria numerada (exemple, la 7a força aèria) amb finalitats geogràfiques i s’utilitza principalment només en temps de guerra. En temps de pau, generalment només consisteixen en un nombre limitat de personal de la seu que té com a missió preparar i mantenir plans de temps de guerra.

Comandament Major (MAJCOM)

Les ales de la Força Aèria solen informar directament a les MAJCOM, que es fan directament a la seu de la Força Aèria. Les missions MAJCOM de la Força Aèria dels Estats Units continentals s’organitzen principalment per missió. Per exemple, les ales que tenen com a missió principal volar missions de combat (combatents i bombarders) podrien ser assignades al Comandament de Combat aeri.

Les ales amb la missió principal d’entrenar serien assignades al Comandament d’Educació i Formació de la Força Aèria (AETC). A l'estranger, els MAJCOM s'organitzen generalment per àrees regionals. Uns exemples serien PACAF (Forces Aèries del Pacífic). Les ales situades a la regió del Pacífic (Hawaii, Japó, Corea, etc.) normalment estarien assignades a la PACAF. Un altre exemple seria USAFE (United States Air Forces Europe), que controla la majoria de les ales assignades a Europa.

No hi ha assignada cap mida fixada (nombre de personal) a cap element específic. La mida d'un element de comanda depèn principalment del tipus i de la missió de la unitat.

Per exemple, un esquadró de manteniment d'aeronaus tindria assignat un nombre diferent d'aeronaus que un esquadró mèdic perquè té una missió diferent, equips diferents i, per tant, requisits diferents.